En la seva última edició, Graphispag va ressaltar la necessària aliança entre dissenyadors i impressors per a aconseguir productes gràfics de qualitat i alt impacte. A través de dues taules rodones, es va debatre com aquesta col·laboració va més enllà de la tècnica, convertint-se en un factor estratègic per a garantir la coherència visual i enfortir la identitat de marca. La impressió s’ha consolidat com una eina clau per a comunicar i diferenciar productes en un mercat cada vegada més competitiu.
La impressió com a element essencial del branding
Jaime de Haro, editor d’IPMARK i moderador de la primera taula rodona, va obrir el debat destacant la importància de la impressió en la construcció de marca i en la seva gestió. Enric Batlle, CEO i director creatiu de Batllegroup, va subratllar que el color és un element essencial en la identitat visual d’una marca: “la coherència i la consistència són fonamentals; per això és clau que els impressors respectin els codis cromàtics”. Com a exemple, va esmentar el cas de Danone i el seu icònic iogurt grec, la identitat visual del qual perdura des de fa 30 anys gràcies a un color ben imprès.
Lluís Morillas, president de Morillas, va emfatitzar la necessitat d’entendre el disseny de manera estratègica i sostenible. Va presentar el cas del rom Alta Bruma, un projecte de packaging desenvolupat amb materials reciclats i basat en l’economia circular. “No només dissenyem una etiqueta, sinó que pensem en tot el cicle de vida de l’envàs”, va explicar Morillas. L’economia circular aplicada al disseny d’envasos és un factor que cada vegada té més en compte el consumidor actual, buscant productes no sols atractius, sinó també responsables amb el medi ambient.
Aquest enfocament en la sostenibilitat també va ser recolzat per Pepo Figueras, director comercial de Cideyeg, qui va destacar la creixent demanda de materials ecològics i reciclables: “El consumidor està disposat a pagar més per un producte respectuós amb el medi ambient, però això requereix que tots en la cadena de producció estiguem alineats”. En aquest sentit, l’elecció dels materials i els acabats juga un paper crucial en la percepció de qualitat i sostenibilitat d’un producte. L’aplicació de tintes biodegradables, vernissos a l’aigua i suports reciclats són cada vegada més comuns, però també requereixen un coneixement tècnic profund per a garantir la seva correcta aplicació i durabilitat.
A més, es va abordar el paper del packaging en la comunicació de marca. Batlle va esmentar que el packaging no és només un contenidor, sinó una eina de comunicació en si mateix: “el packaging ben dissenyat és l’únic canal de comunicació que el consumidor té a les seves mans, per la qual cosa és crucial que sigui atractiu, informatiu i reflecteixi l’essència de la marca”. Va citar el cas de ColaCao, que el seu redisseny d’envàs va aconseguir transmetre la història de la marca a través dels seus elements visuals, els materials i acabats.
La visió de l’impressor: un soci imprescindible
Pepo Figueras va aportar la perspectiva de l’impressor, destacant la importància d’una comunicació fluida amb dissenyadors i agències des de l’inici del projecte: “moltes vegades ens arriben dissenys sense tenir en compte les limitacions tècniques. Si des del principi es consultés amb l’impressor, s’evitarien errors costosos”.
D’altra banda, es va abordar la problemàtica de la formació en el sector de les arts gràfiques. Figueras va lamentar la falta de nous talents en l’àmbit de la impressió i va destacar la importància d’incentivar a les noves generacions. En aquest sentit, va assegurar: “hem d’acostar-nos més a les escoles i formar a futurs professionals que entenguin tant el disseny com la producció”.
Per a ampliar la formació de les noves generacions, moltes empreses d’impressió han començat a col·laborar amb escoles i universitats, organitzant tallers i programes de formació pràctica. Això permet als dissenyadors comprendre millor les possibilitats i limitacions tècniques de la impressió, al mateix temps que els impressors s’actualitzen sobre tendències de disseny emergents.
La impressió com a part del procés creatiu
A la segona taula rodona, moderada per Víctor Palau, editor i director de Gràffica, es va analitzar el procés de transformar una idea en un producte imprès d’alta qualitat. Josep Amat, assessor comercial a Vanguard Grafic, va destacar la importància que els impressors també comprenguin el llenguatge del disseny: “Hem de deixar de ser només executors i convertir-nos en assessors. Com més aviat millor entrem en el projecte, millor serà el resultat final”.
Guillermo Rubio, director creatiu Rubio & Del Almo, va reforçar aquesta idea en explicar com, en molts casos, la producció pot ser part essencial del concepte creatiu: “a vegades, la clau del disseny està en com s’imprimeix. No es tracta només d’estètica, sinó d’entendre quins materials i processos ens permeten transmetre millor el missatge de la marca”. Com a exemple, Rubio va esmentar un envàs d’emblanquiment dental premium en el qual l’aplicació d’una tinta metàl·lica específica va jugar un paper crucial en la percepció de qualitat del producte.
Per la seva part, el degà emèrit del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, Jesús del Hoyo, va posar l’accent en la falta de formació en producció gràfica dins dels estudis de disseny: no es pot dissenyar d’esquena a la realitat tècnica de la impressió. És un error pensar que la creativitat acaba en la pantalla de l’ordinador. La realitat és que el que dissenyem ha de poder produir-se en milers d’unitats amb la mateixa qualitat”.
El desafiament de la innovació tecnològica
La conversa va girar cap a les noves tecnologies d’impressió i com estan canviant el panorama del disseny gràfic. Víctor Palau va introduir el tema amb un exemple d’un projecte editorial innovador en el qual es van combinar impressió algorítmica, tintes invisibles i codis QR per a portar l’experiència del lector més enllà del paper imprès.
Josep Amat va explicar que, tot i que la impressió digital ha avançat enormement, encara existeixen desafiaments tècnics: “El món digital ha creat la il·lusió que tot és possible, però la realitat és que hi ha limitacions. La clau està a entendre com treballar amb aquestes limitacions per a crear una cosa realment innovadora”.
En aquest sentit, Guillermo Rubio va destacar que “la tecnologia no sols afecta la producció, sinó també la creativitat en si mateixa i que, per tant, el disseny ha d’evolucionar juntament amb la tecnologia”. “Ja no es tracta només de CMYK, ara tenim impressió 3D, tintes termosensibles, acabats hologràfics… La creativitat ha d’explorar aquestes noves eines”, va concloure.
El paper de la sostenibilitat en la impressió
Un altre aspecte fonamental que es va discutir a la taula rodona va ser la sostenibilitat. I és que amb un mercat cada vegada més conscienciat amb el medi ambient, les marques busquen solucions ecològiques que redueixin el seu impacte ambiental sense comprometre la qualitat del disseny.
Per a Jesús del Hoyo, “no n’hi ha prou amb imprimir en paper reciclat. La sostenibilitat ha de ser present en cada fase del disseny, des de la selecció de materials fins als processos d’impressió i acabats”.
Josep Amat va parlar sobre com la seva empresa ha implementat tècniques innovadores per a reduir residus i optimitzar recursos: “Estem treballant amb minves de paper per a imprimir nous productes, reutilitzant materials que d’una altra manera es rebutjarien. Això no sols és ecològic, sinó que també aporta un valor diferencial al producte”.
Per la seva part, Guillermo Rubio va afegir que la sostenibilitat també és una oportunitat per a la diferenciació assegurant que “un disseny que integra criteris ecològics no sols respon a una necessitat ambiental, sinó que també genera una connexió emocional amb el consumidor”.
Cap a una col·laboració més estreta
La taula rodona va concloure amb un consens general sobre la importància d’una col·laboració més estreta entre dissenyadors i impressors. Víctor Palau va resumir el debat amb una reflexió: “Si volem que el disseny imprès continuï sent rellevant en un món digital, necessitem treballar junts des de l’inici del procés. La impressió no és només una fase final, és part de l’estratègia creativa”.
Finalment, Jesús del Hoyo va advertir sobre l’alienació digital i la pèrdua de valor del físic: “Si no eduquem al consumidor en la importància del tangible, correm el risc de perdre tota una tradició gràfica i sensorial”.
Claus per a una col·laboració efectiva entre dissenyadors i impressors
- Diàleg des de l’inici: la comunicació evita errors i optimitza els resultats.
- Coneixement mutu: dissenyadors i impressors han de comprendre els processos i limitacions de cadascun.
- Elecció de materials adequada: la selecció del suport influeix en la qualitat final del producte.
- Proves d’impressió: la idoneïtat de realitzar tests abans de la producció en massa minimitza riscos.
- Innovació i sostenibilitat: integrar noves tecnologies i materials ecològics aporta valor i diferenciació.
- Formació contínua: tant dissenyadors com impressors han d’actualitzar-se sobre tendències, materials i tecnologies.
- Exploració de noves tècniques: des de la impressió algorítmica fins a tintes invisibles i QR, la innovació obre noves possibilitats creatives.
- Treball conjunt en el desenvolupament de prototips: la fase de prova i error amb prototips físics evita ajustos d’última hora i millora el producte final.
- Adaptació a les necessitats del client: comprendre els objectius comercials i comunicatius garanteix una producció alineada amb l’estratègia de marca.
- Aprofitament de la intel·ligència artificial: les eines digitals poden optimitzar processos sense substituir la sensibilitat de l’ull humà en els detalls finals.
Graphispag va deixar clar que l’èxit d’un producte imprès no depèn només del disseny o de la tecnologia d’impressió, sinó de la col·laboració efectiva entre tots dos mons. Dissenyadors i impressors han de convertir-se en aliats estratègics per a portar la creativitat a la seva màxima expressió amb un producte gràfic final de qualitat.
Cristina Benavides, col·laboradora de Graphispag
